Després de deu anys de guerra, Titus Andrònic torna a la fi a Roma, victoriós i amb la reina goda Tamora i els seus tres fills com a presoners. Després de sacrificar, tal com ordenen els ritus sagrats, el major d’ells, Titus només aspira a buscar tranquil·litat i repòs, perquè sota el seu dur gest de general triomfant, viu també un home amb l’ànima fatigada per la duresa de la lluita i la pre- matura mort de la majoria dels seus fills. Només cinc en queden al seu costat i, entre tots ells, no pot dissimular la seua devoció per Lavínia, en qui veu l’esperança d’un futur que potser pot escapar a la violència que l’ha acompanyat al llarg de la vida.
Poc durarà, no obstant això, la calma: de seguida es veurà obligat a intercedir en les intrigues polítiques entre Bassià i Saturní, dos germans enfrontats pel seu dret a la corona de l’Imperi. El vot de Titus a favor de Saturní precipitarà una cadena fatal de fets que convergiran, sempre, en un instint tan universal com perillós: la venjança.