DOS TABLAS Y UNA PASIÓN és el teatre en estat pur. La matèria primera: només passió… I un parell de taules! (i a vegades fins i tot sense taules) La frase se li atribueix a Lope de Vega i també a Cervantes… Però qui la va encunyar? Els dos «grans» han inundat el teatre d’enginy i de poesia per a tots els temps. Tots dos s’inclouen en aquest espectacle, al costat d’altres grans que ballen en cercle, com els cossos celestes en el firmament.
L’amor és el centre nuclear d’aquesta dansa. Els cossos que ballen, a més de Shakespeare i Lope, són San Juan de la Cruz, Teresa de Jesús, Cervantes, Quevedo, Fray Luís de León, San Francisco de Asís, i «la sang d’una rosa» — el tremolor dels seus pètals em va impulsar cap a aquest espectacle amb la música de violí del meu amic Javier Alejano.
Deia Valle Inclán que quan el vaixell arriba a port, els mariners obliden l’ofici de la vela i la navegació. L’amor és el port. Oblidar l’ofici d’una vegada per sempre és una vella aspiració, la meta d’un veritable comediant: no treballar, oblidar l’ofici, només jugar i dansar entorn d’aquests textos de foc.
