El cavaller Don Lelio confessa al seu criat Anselmo el seu amor per Violante, pupil·la del seu amic Fabrizio, qui anhela casar-se amb ella pels seus diners, tot i que ella el menysprea. Don Lelio sol·licita cortejar-la i Fabrizio accedeix de mala gana. Violante presumeix de no creure en l’amor, fins que es troba amb Pippo, un pastor ric oriünd del seu poble. Els tres homes, cadascú per la seua banda, despleguen una sèrie d’intrigues, gelosia i enganys per a conquistar la xica. Finalment, sorgeix la flama entre Pippo i Violante, els quals, amb l’ajuda de Menica —la filla del tutor— se les enginyen per a donar una lliçó als altres dos pretendents. Tots es reuneixen al final i canten al triomf de l’amor.
DOS TABLAS Y UNA PASIÓN és el teatre en estat pur. La matèria primera: només passió… I un parell de taules! (i a vegades fins i tot sense taules) La frase se li atribueix a Lope de Vega i també a Cervantes… Però qui la va encunyar? Els dos «grans» han inundat el teatre d’enginy i de poesia per a tots els temps. Tots dos s’inclouen en aquest espectacle, al costat d’altres grans que ballen en cercle, com els cossos celestes en el firmament.
L’amor és el centre nuclear d’aquesta dansa. Els cossos que ballen, a més de Shakespeare i Lope, són San Juan de la Cruz, Teresa de Jesús, Cervantes, Quevedo, Fray Luís de León, San Francisco de Asís, i «la sang d’una rosa» — el tremolor dels seus pètals em va impulsar cap a aquest espectacle amb la música de violí del meu amic Javier Alejano.
Deia Valle Inclán que quan el vaixell arriba a port, els mariners obliden l’ofici de la vela i la navegació. L’amor és el port. Oblidar l’ofici d’una vegada per sempre és una vella aspiració, la meta d’un veritable comediant: no treballar, oblidar l’ofici, només jugar i dansar entorn d’aquests textos de foc.
Basat en les novel·les picaresques del Segle d’Or.
MALVIVIR conta en primera persona la vida secreta d’Elena de Pau, dona lliure, rebel, lladre, enginyosa, mentidera i fugitiva que desafia totes les convencions de la seua època i paga el preu de la seua llibertat.
MALVIVIR és el viatge a la cara fosca del Segle d’Or; un recorregut per les diferents capes socials, escenaris i personatges d’una època turbulenta i fascinant.
MALVIVIR és també la història de l’amor estripat i salvatge entre Elena i Montúfar; dos personatges miserables en una Espanya d’esplendor i fam, de somni i engany, de fe i bruixeria, d’il·lusió i mort.
Ay Teatro presenta una visió tragicòmica del segle XVII, una reflexió sobre la llibertat i la supervivència i un rescat de la literatura picaresca femenina del Barroc.
Amb més de cinquanta anys en els escenaris, la cantautora mallorquina Maria de Mar Bonet ens presenta un àlbum testimoni, per fi, de la seua fèrtil entesa amb la guitarra i la veu del músic valencià Borja Penalba.
“Maria de la Mar Bonet amb Borja Penalba” és la producció conjunta d’aquests dos músics, resultant dels concerts que han oferit durant aquests últims anys. El disc, gravat en directe en els recitals del Teatre Micalet de València el setembre passat, captura una Maria de la Mar Bonet en plenitud i en retrobament del seu fons com a trobadora associant una vegada més a València amb el temps de llum i primavera.
Populars cançons de Maria de la Mar al costat de Borja Penalba i la indispensable aportació del versàtil percussionista Antonio Sánchez, brinden una proposta compenetrada, esplèndida i singular.
¡QUÉ SALGA ARISTÓFANES! ens porta a un centre de salut mental amb un grup de pacients que està assajant una obra de teatre sobre Aristòfanes, creador del gènere teatral de la sàtira i la comèdia, que s’exhibirà en diferents centres del país. L’obra està dirigida per un exprofessor universitari especialitzat en mitologia grega, qui va ingressar en el centre de salut després de ser expulsat del seu treball degut a uns polèmics tuits que el van enfonsar personalment. Una vegada l’espectacle s’està assajant, el coordinador del centre observa atònit el resultat: Els usuaris del centre representen el seu espectacle amb escenes en contra de la correcció política i de la moral que impera en el moment.
La directora del centre dubta sobre les seues pròpies consideracions morals fins a perdre la raó. L’exprofessor s’ha obsessionat amb el personatge d’Aristòfanes fins al punt que creu encarnar el mateix còmic. Comença aquí un debat que ens farà reflexionar sobre els límits de la moral i la llibertat d’expressió.
Qui decideix què és políticament acceptable i què no ho és? Estem exposats a una societat sobreprotectora capaç de vetar continguts segons el parer d’alguns: els nous crítics de la societat, els qui assenyalen els altres, els “culpables”, per a demonitzar-los a través d’unes plataformes que ofereixen total anonimat: les xarxes socials, les fogueres de l’actualitat.
Els Joglars commemora el 60 aniversari del seu naixement amb un homenatge a Aristòfanes. El comediògraf grec es converteix en símbol de la llibertat d’expressió, que és condició imprescindible per a la creació artística. L’obra, produïda dins del segell de Creació Canal, està protagonitzada per Ramon Fontserè, director de la companyia des de fa una dècada, després de prendre el relleu d’Albert Boadella. Al costat d’ell, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu, Xevi Vilà, Alberto Castrillo-Ferrer i Angelo Crotti formen l’elenc d’aquesta sàtira contra la cultura de la cancel·lació. ¡Qué salga Aristófanes!
Després de deu anys de guerra, Titus Andrònic torna a la fi a Roma, victoriós i amb la reina goda Tamora i els seus tres fills com a presoners. Després de sacrificar, tal com ordenen els ritus sagrats, el major d’ells, Titus només aspira a buscar tranquil·litat i repòs, perquè sota el seu dur gest de general triomfant, viu també un home amb l’ànima fatigada per la duresa de la lluita i la pre- matura mort de la majoria dels seus fills. Només cinc en queden al seu costat i, entre tots ells, no pot dissimular la seua devoció per Lavínia, en qui veu l’esperança d’un futur que potser pot escapar a la violència que l’ha acompanyat al llarg de la vida.
Poc durarà, no obstant això, la calma: de seguida es veurà obligat a intercedir en les intrigues polítiques entre Bassià i Saturní, dos germans enfrontats pel seu dret a la corona de l’Imperi. El vot de Titus a favor de Saturní precipitarà una cadena fatal de fets que convergiran, sempre, en un instint tan universal com perillós: la venjança.
Una història commovedora que explora els límits de l’equilibri amb el moviment.
Quatre dones i un espai buit. Buit, però minat d’obstacles i fronteres invisibles, d’odis irracionals i prejudicis. Elles van haver de deixar la seua terra d’origen i, ara, el país d’arribada les rebutja. Elles el transiten buscant el seu lloc. Un lloc on poder viure, on romandre, on arrelar, on poder ser. Un lloc al qual poder denominar «llar». Només demanen això. I lluitaran per a aconseguir-ho.
Aquest espectacle és la seua lluita. La lluita de dones fortes, valentes i, sobretot, resilients.
La utilització de les xanques com a element clau per a contar una història s’ha convertit en un element que caracteritza i defineix la companyia Maduixa, i obri un univers de possibilitats per a articular un diàleg entre la dansa, el gest i l’equilibri.
