Mentre els homes fan política i guanyen guerres, les dones tracten de burlar la repressió sexual imposada per la moral cristiana i el llinatge. Amb gran ironia, Joanot Martorell mou el seu protagonista, Tirant lo Blanc, entre estos dos mons omplint el seu cos i la seua ànima de ferides: les ferides de la guerra i les ferides, potser més doloroses, de l’amor.
El gran clàssic valencià i universal del segle XV (la primera novel·la moderna segons molts estudiosos) dóna peu a un muntatge que fuig de la recreació museística, dialoga amb el present i aposta per la paraula i el teatre físic.
